Compra’l AQUÍ.

PROPERS CONCERTS

07/11 Figueres
08/11 La Cellera de Ter
iTunes
Spotify
Facebook
Youtube joanmasdeu
Twitter
Dissabte
El bon retorn
lletra
Quan ens vinguin a les mans les bones cartes,
ens tornarem a trobar jugant a les mateixes taules.

Però la sort caldrà buscar-la,
potser és que hem de caure de nou.
Per ser prou fort per tornar a casa
abans has d’haver marxat a algun lloc.

Tips de seguir alimentant el que ens escanya.
Per les molles que queden al plat,
ens costarà, però ha de ser ara.

Tornarem a ser nosaltres
quan oblidem retrets i pors.
Ens en riurem, del que som ara,
quan parlarem sense sentir dolor.

Tornarem a ser nosaltres,
potser és que hem de caure de nou.
Ens en riurem, del que som ara,
quan parlarem sense sentir dolor.

Desitgem-nos el millor, donem-nos marge,
i tindrem un bon retorn, sabrem mirar-nos a la cara.
Dies sabàtics
lletra
Els dilluns brindem per si se’ns fes costa amunt.
Els dimarts, sense voler, tornem a fer tard.
Els dimecres moren tancant els bars
que obrim els dimarts.

Els dijous, com sempre, justifiquen el joc
que els divendres seguirem cremant altre cop.
I un cop més farem sortir el sol de nou,
però no en tindrem prou.

Sol, torno sol cap al meu malson,
cansat de retrets.
Sol, dormo sol destil•lant el dol,
i els diumenges fa tant de fred.

Els dilluns següents ens empassem sempre els plors.
Els dimarts jurem de no tornar a jugar amb foc.
Però els dimecres tornen a créixer flors
que eixuguen els plors.

Els dijous l’orquestra sempre toca a algun lloc.
I els divendres, vespres que s’encenen tots sols.
I un cop més farem sortir el sol de nou,
però no en tindrem prou.

Sol, torno sol dins al meu cargol,
cosit a retrets.
Sol, dormo sol negat d’alcohol,
i els diumenges torna a fer fred.
Deies
lletra
Deies que ningú escriuria el teu futur
i ara, és dur, però el present parla.
Deies que no et deixaries lligar curt,
però al coll hi dus un nus que et va deixant sense aire.

Deies que només et feies falta tu
i en dir-ho inclús t’ho creies.
Deies ser un home de fe, però l’has perdut.
Ets l’home absurd, aquell a qui contradeies.

Plans i conviccions i un discurs tossut.
No havies contemplat petits marges d’error
que ho canvien tot i et deixen mut.

Deies que segur que el temps ho cura tot,
però el temps fuig i els mals es queden.
Deies que cadascú es fa la seva sort;
doncs ara digues, tu què n’has fet de la teva?

Deies que no t’empassaves mai l’orgull,
però avui sents que el mastegues.
Deies que un ha de saber passar sempre full
i no recordes ni haver estat el que eres.

Fart de conviccions que et feien d’escut.
No havies contemplat petits marges d’error
que ara deixen mut el teu discurs.

Deies que no et deixaries trepitjar
com altres cucs; te’n reies.
Deies que qui s’arrossega ho paga car
i sembles un ruc que tragina misèries.

Plans i conviccions i un discurs tossut.
No havies contemplat petits marges d’error
que ho canvien tot i et deixen mut.
La maresma
lletra
Baixant riera avall
l’aigua va arrossegant
vides que moren al mar.

I enmig d’un canyissar
tot es va barrejant,
dolços corrents que han fet tard.

Com ens vam anar escolant
entre les nostres mans?
Digue’m, si pots, digue’m quan.

I entre el fangar i humitats també hi bateguen, a la maresma,
somnis, records estancats entre aigua dolça i banys de sal.

Des d’aquell manantial
vam anar alimentant
vetes d’aiguats torrencials.

Però, camí del seu pas,
l’aigua va anar deixant
pòsits que han sedimentat.

I entre aiguamolls i pantans va quedar oculta la bellesa
d’aquells paisatges banyats per una llum descomunal.
El planeta imaginari
lletra
Sé que amb tu roda el meu món
i dorm segur vora del foc.

Sense tu he constel•lat,
però em caldràs tu per aterrar.

Sense tu puc arribar fins a Saturn;
sé com anar-hi, jo ja hi estat,
camí del planeta imaginari.

Sense tu sento que encara puc somiar-hi
i amb tu dins un iglú el món surt als diaris.

No hi ha res més pur
que veure qui sóc mirant-te als ulls.

Sé amb tu on és el nord,
que per anar al sud me n’hi vaig sol.

Sense tu puc gravitar vora ningú.
Hi ha un lloc galàctic dins el meu cap,
un planeta que és imaginari.

Sense tu sento que encara puc somiar-hi
i amb tu dins un iglú el món surt als diaris.

Sense tu sento que encara puc somiar-hi
i amb tu dins un iglú el món surt als diaris.
Marges
lletra
Veig com queden enrere llocs on ja he estat.
Des de la carretera el camí ha estat llarg.
Corren tantes quimeres pel meu davant.
Cremen les benzineres que ja he buidat.
Semblava lluny…

Però ja és dissabte i avui no corre el temps,
s’ha aturat fins que arribi dilluns.

Per fi és dissabte i avui aturo el temps
per no moure’m d’aquí fins dilluns.

Marges per saltar fins a la platja.
Temps agradable i brisa de mar.
Potser, qui sap,
he trobat un bon lloc on parar.

Ha escampat la tempesta i el vendaval,
fragància d’espígol, terres mullats.
Torna a batre a les pedres un sol despietat,
núvols que es fan mengívols només de mirar-los.

Semblava lluny…
Però ja és dissabte i no vull que corri el temps,
que no arribi mai més el dilluns.

Marges que he saltat fins a la platja.
Temps agradable i brisa del mar.
No vull marxar.
He trobat un bon lloc on estar.

El que duri l’estada és l’estat real.
Tot va a càmera lenta i mai no es fa tard.
Que el moment sigui ara, tequila i sal.
I es desfan els capvespres, sempre daurats…

Marges que he saltat fins a la platja.
Temps agradable i brisa del mar.
No vull marxar.
He trobat un bon lloc on estar.
Diumenge
lletra
M’he despertat sentint-me nu
i he obert els ulls quan m’he vist al mirall.

Ahir em semblava tan absurd i mandrós
arremangar-me, fer dissabte de tot.

Vaig escombrar el replà que habitava
desembrassant cada estant brut, tan ple de pols;
i obrint els porticons
vaig ventilar els llençols.
Dels maldecaps ahir en vaig fer draps.

Amb un fregall vaig fer els fogons.
Quantes imperfeccions van anar aigüera avall…

I vaig planxar-me tots els colls amb midó.
Vaig fer la plata a aquell món de cartró.

Per deixar entrar la claror vaig fer els vidres
i, sense guants, anar rascant ferides amb sabó.
Per fer neteja a fons,
vaig resseguir els racons
i amb un petit raspall, els detalls.
Cap de setmana
lletra
El ritme dels carrers
batega diferent,
la gent desfà
la pressa de costum.

I es torra intensament
l’olor d’aquest moment
del llit estant,
cafè i diari i tu al costat.

La remor del mercat sents com entra,
sense haver-ho demanat, per la finestra
i una llum que ens sabrà
pintar que és festa amb dies clars.

Amb despertars eterns
els somnis tenen temps
de no acabar
morint en sec minuts abans.

La remor del mercat sents com entra,
sense haver-ho demanat, per la finestra
i des del llit estant,
cafè i diari i tu somiant.

La remor del mercat sents com entra,
sense haver-ho demanat, per la finestra
i la llum fa brillar
tardes de pel•lis fent sofà.
Guiomar
lletra
Com un diumenge d’hivern.
Com un pou eixut.
Com un glossari etern i mut.

Com el pilot abatut,
príncep del desert.
Com el planeta perdut i esquerp.

Com un arbre nu
estic si no hi ets tu.

Guiomar, el nom que mai et van posar.
Fa temps que no brilla el teu far.
Un adéu, fins sempre, Guiomar.

Com un capvespre al Montsant
aspre i cel rogent.
Pluja que netejarà el vent…

Com un arbre nu
estic si no hi ets tu.

Guiomar, el nom que mai et van posar.
Fa temps que no brilla el teu far.
Un adéu, fins sempre, Guiomar.

Batent les pedres d’aquell sol que es va apagar,
suant les febres, he curat tots els mals.

Guiomar, el nom que mai et van posar.
Fa temps que no brilla el teu far.
Ara et dic fins sempre…

Guiomar, fa temps que no brilla el teu far,
el nom que mai et van posar.
Adéu i a reveure, dolça Guiomar.
Telesèries
lletra
Excursions fins a la fi del món en bicicleta.
Enganxats tots al televisor, telesèries.
Quantes tardes fent volar coloms,
fabricant guitarres de cartró.

Jocs prohibits per compartir tots dos sobre la gespa.
Pany i clau, dins a l’habitació núvols d’herba
i un plat que no es cansa de fer tombs:
Beatles, Bowie, Creedence i els Stones.

Teníem pressa per ser grans i els més bons
i un Vespino vell que ens empenyia.
Amb tanta urgència per menjar-nos el món
i les telesèries de teló de fons.

Radiodifusions donant futbol diumenges al vespre.
Per sopar, biquinis per a tothom feia festa.
Tornar tard a casa perquè hi hagi raons
i els misteris dels primers petons.

Teníem pressa per ser grans i els més bons
i un Vespino vell que ens empenyia.
Amb tanta urgència per menjar-nos el món
i les telesèries de teló de fons.
Abans de veure el sol
lletra
Una dependenta del Bonpreu,
depenent del dia, vol plegar i anar a veure món,
però segueix allí clavada en creu.

L’Anna ja no estima el seu Ramon,
ja l’hagués deixat fa temps, però no sap com,
i no es treu del cap un xic de Reus.

Quants tombs li hem de fer, a un cercle tancat,
que sabem que mai no surt del seu forat.
Quants cops perdrem el que estimem
abans de veure que no era etern.

Quantes vegades mor un matí abans de veure el sol.
Quantes vegades dorms sense cap neguit que et trenqui el son.

El notari compta fins a deu
quan pensa a diari que lo seu era el claqué,
però ell era l’hereu.

Ella vol anar a buscar un brivall.
Fa temps que ho somia, però és que ell no s’hi veu.
Desenganys i culpes han fet córrer els anys.

Quantes vegades cou reconèixer el que ens diu el mirall.
Quantes vegades som el que vam jurar tants cops no ser mai.

I ens passen els dies pel davant,
però som tan idiotes que anem esperant.
I enlloc de viure el nostre temps,
el temps ens viu mentre ens pensem què fem.

Quantes vegades mor un matí abans de veure el sol.
Quantes vegades dorms sense cap neguit que et trenqui el son.


DISSABTE (Música Global 2014). Us convidem a escoltar les cançons del segon disc de Joan Masdéu en solitari, Dissabte, com aquell que us convida a fer un vermut. Sense presses. Amb el ritme i el plaer amb que s’assaboreixen els dies de festa. Perquè fer un vermut fa dissabte! Però “fer dissabte” és també fer neteja de tot, desprendre’s del que és sobrer per quedar-se només amb el que és imprescindible. Aquests dos conceptes són els fils argumentals a partir dels quals s’han anat forjant i vestint les cançons de Dissabte.

Musicalment, Joan Masdéu ha fet dissabte optant per uns arranjaments directes, valents i sincers. Les cançons reflecteixen fidelment el moment vital de l’artista, destriant el gra de la palla i triant només les peces essencials i indispensables per multiplicar-ne la força i crear un discurs contundent i sense fisures.

El disc s’ha enregistrat als estudis Blind Records de Barcelona a la tardor de 2013, sota la producció artística de Santos i Fluren. Amb Quim Xicoira (baix), Joan López (bateria i percussions), Oest Esteve Lázaro (guitarra elèctrica i segones veus) i Joan Masdéu (veu i guitarra acústica). Hi han col.laborat David Soler (pedal steel guitar) i Dani Ferrer (trompa).




Casa Murada
Desapareixo
lletra
Pels imants que arrosseguen els meus pols
entre el jo d’abans i el jo que no sóc

Pels encants d’un somriure maliciós
que acaben brindant per tornar a estar sol

Com una fulla que juga i acaba tremolant pels racons
Com un mirall que et despulla tergiversant-te els contorns

Quan veig que em veus, desapareixo sense fer soroll,
entre el fum dels meus versos i un munt de llums de colors

Pels instants que sacsegen el meu món
dormiran al ras prenent-me la son

Pels amants que s'enceten els genolls,
que han jugat amb foc per ser el que no són

Pels encenalls que festejo com el més ben guardat dels tresors
fets de retalls del vestit d’una pepa maca sense cor

Quan veig que em veus, desapareixo sense fer soroll,
entre el fum dels meus versos i un munt de llums de colors
El carrer dels Jocs Florals
lletra
Sota de les vies
hi ha el passeig de l’alegria
on el temps mor i brosta la vida

I, en aquest passatge,
hi viu mig àngel mig diable
i el meu cor

On tot ve de nou
i estan per estrenar les claus del món
i la son passa de llarg
i mai s’apaguen els fanals
quan es fa tard

Ja surt el sol
Cada cop bufa més lluny aquell mestral
que em tornava boig
Vull jugar a fer brillar els dies al carrer dels jocs florals

Resseguint la riba
va arribar el mes de Maria
i les flors que han guarnit els dies

I ajuntant els cossos
per clavar-nos tots els ossos
vaig trobar…

…un lloc que fa olor de mel
i llençols blancs i menjar bo
I, a poc a poc, jugant jugant
va fer-se l’heura als finestrals
del carrer dels Jocs Florals

Ja surt el sol
Cada cop bufa més lluny aquell mestral
que em tornava boig
Vull jugar a fer florir els dies al carrer dels Jocs Florals
Moscou
lletra
A Rússia se’m glacen les ungles i els udols
Veig nevar a través d’un ull de bou sobre Moscou

Rússia, dames de pell pura i talons alts
Cura de rancúnies, carnavals i el teu retrat

Enyoro la llum de les postals de Barcelona
Ja l’amor no hi sona com abans

A Rússia les musses no hi van
Rússia és tan lluny…
Desmuntant matruskes que, obrint-se,
es van fent diminutes;
tot ho ha encongit aquest fred siberià

Rússia, fred que em desdibuixa tot el dol
Dies d’hores bruixes i enrenou des de Moscou

Tinc gravades a la pell ferides de la guerra freda
i les nostres treves delirants
A Rússia les musses no hi van
Rússia és tan lluny…
Desmuntant matruskes que, obrint-se,
es van fent diminutes;
tot ho ha encongit aquest fred siberià
Qui
lletra
Qui abrigarà els teus somnis?
Qui espantarà els dimonis?
Qui ho farà?

Qui et farà tes de pruna?
Qui et gronxarà amb la lluna?
Qui ho farà?

Qui et donarà set vides
quan arribin les minves d’aquest gener?

Qui et portarà gerberes
omplint de primaveres tots els febrers?

Qui es desfarà sense voler a les teves mans?
Qui et despertarà amb esmorzars amb diamants?
Qui et portarà fruita dolça i dies clars,
creps i espelmes i vi blanc?

Qui et llegirà els silencis?
Qui et pregarà que et quedis un dia més?

Qui et besarà per sempre
pels corriols d’un vespre per Cadaqués?

Qui es quedarà atrapat vora els nostres cants?
Qui et regalarà un esmorzar amb diamants?
Qui et portarà fruita dolça i dies clars,
flors d’espígol i vi blanc?

Qui es desfarà a les teves mans?
Qui et portarà fruita dolça i dies clars,
flors d’espígol i vi blanc?
Finals d'estiu
lletra
Dies llargs arrossegant les hores mandroses,
tardes que no es pondrien mai,
nits urgents escurant-nos la pell salabrosa,
s’han anat desfent amb el vent com un castell de sorra

I als capvespres tornen cap a port
nadadors que han fet creuades sense sort

Donarem la volta als gira-sols
per si una nit freda
torna la bonança, si déu vol

Brises que sargeixen les revetlles d’eufòria,
xàfecs per matar la calor,
les platges desertes dels teus ulls, temps de verema,
van donant l’esquena a l’estiu que ens ha cobert de glòria

Cossos que estenen sota el sol
after sun sense recepta per quan cou

Donarem la volta als gira-sols
per si una nit freda
torna la bonança, si déu vol

Donant la volta als gira-sols
per si una nit d’aquestes
torna la bonança als teus llençols
Crec
lletra
Crec en mi i en el meu pas
i en la pols del meu camí
Crec en les nits d’estiu al ras
i en els hiverns que han de venir

Tinc fe cega en tants moments d’atacs febrils
Sóc quasi fidel
al bon costum de confiar en nous abrils

Crec en llocs que mai no he estat
i en la pàtria del bon vi
Crec en l’home dibuixat
i en l’emperadriu Sisí

Crec saber ser jo mateix qui es mou els fils
Crec no deure res
Crec en la mà d’uns pocs amics als mals moments

Crec en el que veig
Crec en vós si vós creieu en mi
I en un passeig pel teu cos
sota els llençols d’un nou matí

Crec en poder-me aixecar
i en tornar a enganxar-me els dits
Crec en els peixos i en els pans
i en el delicte dels teus pits

Crec en mil raons de pes amb els ulls tancats
Sóc debot dels bars
i un feligrès dels millors nius dels teus pecats

Crec en el que veig
Crec en vós si vós creieu en mi
I en un passeig pel teu cos
sota els llençols del paradís

Crec en el que veig
Crec en vós si vós creieu en mi
Com un àngel ateu,
crec en déu, si el sol es pon al teu melic
La Primavera
lletra
La primavera
va fondre l’era de la glaciació polar
I amb aire gèlid
va anar atraient-me el nord magnètic del seu pas
Tardes senceres
desfent-se com les últimes restes de glaç
I la ginesta
per fi va créixer a les finestres del seu far

La primavera em va sorprendre un mes de març
I, sense pressa, el temps es va aturar en un quart badat
Tes amb llimona
i papallones que fan nius sobre el meu cap
I als suds de França
anticiclòniques bonances vora el mar

La primavera em va sorprendre un mes de març

I, sense pressa, el temps es va aturar en un quart badat
Giren llunes plenes, roda el món,
a dues veus pel Born
fregant els cels més alts…

La primvavera em va sorprendre un mes de març
I, sense pressa, el temps es va aturar en un quart badat
Avencs
lletra
Portes per obrir
Curadors de tots els mals
Trampes que ens han anat fent a bocins

Coves de l’oblit
Cementiris d’elefants
Aeroplans xocant per laberints

Marquen el compàs,
transpirant pel matalàs,
taques de buidor fetes neguit

I agafats de les mans,
capgirant els meridians,
ballarem la dansa de la nit

Si demà el sol no sortirà,
demà passat, si vol dir, déu dirà…

Empassats per la gola del llop, tot és fosc;
dins d’aquests avencs sense retorn, tot és fosc

Miralls infinits
Corredors dels descosits
Curses aspirals

Travant les vocals
l’estirat senyor Cordills
veu com ha tornat a perdre el fil

I demà el sol no sortirà
i demà passat, si vol dir, déu dirà…

Empassats per la gola del llop, tot és fosc;
dins d’aquests avencs sense retorn, tot és fosc

Empassats per la gola del llop, tot és fosc;
dins d’aquests avencs sense cançons, tot és fosc
L'Univers
lletra
Traient com flors marcides tots els retrats
vaig intentar esborrar el passat
però no va voler marxar

I l’univers gira dispers
i el sol s’ha deixat portar
La llum d’hivern tinta l’aire i em pren
cap a un port llunyà

Esperaré fins que arribarà el bon temps
Confiaré que els estels em diran si véns

Esquivant asteroides, de tant en tant,
busco estacions, vaig gravitant
per nous sistemes solars

Molt lentament he anat perdent senyal
amb la unitat central
I l’infinit m’ha semblat molt més petit
vist des d’aquí dalt

Esperaré fins que tornarà el bon temps
M’enfilaré pels estels per veure si véns
Jornals de secà
lletra
Acostant-te per l’esquena
vas voler posar una esquela
que coronés el meu cap

Vas encendre una creuada
creient que el foc no cremava
Vindran jornals de secà

I creient-te que ningú et mirava
pel mateix forat del pany
vas asseure’t al marge de marbre
a l’espera del bon any

La bravor d’aquella brisa
t’ha fet perdre la camisa
amb el compàs dels timbals

Posant preu al meu cadàver
vas malvendre el que et quedava
i vam ballar l’últim vals

I creient-te que ningú mirava
pel mateix forat del pany
vas asseure’t al marge de marbre
a l’espera del bon any

I creient-te que el foc no cremava
vas cremar-te amb el teu plany,
assegut en un pedrís de marbre
a l’espera del bon any
Un sol déu
lletra
Els ulls et pesen,
se’t fan petits
Desfés les presses
sobre el meu pit
La llum del vespre,
amb la mirada d’un sol déu,
s’endurà els neguits
Tots els problemes
que t’amoïnen es fondran
…Bona nit




Casa Murada és el primer disc en solitari de Joan Masdéu. El tret de sortida de la seva nova etapa musical després de la dissolució de Whiskyn's.








Discografia amb Whiskyn's

Whisky'ns cullons (1994)

Toc al dos (1996)

Lila (1997)

De la nit al dia (1999)

Lluny (2001)

On (2004)

Souvenirs (2005)

Reus-París-Londres (2007)

WHISKYN'S 360º (2009)
El bon retorn | Dies sabàtics | Deies | La maresma | El planeta imaginari | Marges | Diumenge | Caps de setmana | Guiomar | Teleseries | Abans de veure el sol