Lletres ‘La flor del panical’

Reus
Lletra i música: J. Masdéu

Creus que tens,
que sents, amor en un racó.

Veus que Reus
s’hafet tan lluny de cop.

I em poses i emtreus,
vas decantant;
Reus es va encongint,
Madrid és gran.

Dius que rius, que vius,
sempre que em tens a prop.
Flors que fan estius
al teu cantó.

La teva olor,
la tevaveu,
a poc a poc se les haurà emportat
el vent de Reus.

Reus als meus peus
i al teu cap, Mercadal,
tomb de ravals,
vermuts a Reus.
Reus no té mar,
però el meu far segueix encès
per si un dia el veus.

Que no surti el sol
Lletra i música: J. Masdéu

No sé de tu més que el teu nom
i amb això en tinc prou
per seguir-te allà on vas.

Donant l’esquena als meus malsons
al teu matalàs,
em sento un home nou.
Sé que marxaràs…

Quan la nit acabi, quan sortirà el sol,
quan t’esfumis d’entre aquests llençols.

Deixa’m acaronar el teu cos,
desfer-te a petons
ara que encara és fosc,
i, mentrestant,
deixa’m que ofegui tantes pors
que m’han anat xuclant
i entre els teus dits s’hanfos.
I desitjtant…

Que la nit no acabi, que no surti el sol,
que m’abracis com si fos el teu millor amant,
que res no ens separi de sota els llençols,
que tinc tot el temps per endavant.

Trens d’alta velocitat
Lletra i música: J. Masdéu

Un bitllet sols d’anada,
paisatges amb vistes al mar.

Una andana,
trajectes en trens d’alta velocitat.

Vies mortes.
Se m’obren les portes
veient que es tornen a tancar.

Cares noves,
vagons plens de gent
i algunes estacions que passen de llarg.

Quan te’n vagis,
recorda’t sempre que de tant en tant
vam fer màgics alguns instants.

Quan agafis
el tren que va cap a la gran ciutat
pren tots els moments sublims
de dos vells amants.

Trams que són de llarg recorregut,
que no porten enlloc.

Fent-te d’interventor
de les rodalies del teu cos.

Sales d’espera,
tantes fronteres…
Pas a nivell al teu jaç.

Quan te’n vagis,
recorda’t sempre que de tant en tant
vam fer màgics alguns instants.

Quan agafis
el tren que va cap a la gran ciutat
pren tots els moments sublims
de dos vells amants.

On
Lletra i música: J. Masdéu

On caigui la bena que tapa,
on pagui la pena deixar-se la pell,
on salvar el coll.

On morin per sempre els fantasmes,
on tornin a néixer les ganes,
on fer meu algun lloc.

On passar pel pas del temps,
on demà aniré si véns.

On trobi forces per nedar contracorrent.
On no haver de guardar la roba, on ser valent.

On no hagi de guanyar batalles,
on l’odi se’ns mori de gana,
on tornar a creure en la gent.

On sàpiga entendre’t quan calles,
on costi el que costi parlar-ne,
on somiar no costi gens.

On trobi forces per nedarcontracorrent.
On no haver de guardar la roba, on ser valent.

Balla
Lletra i música: J. Masdéu

No et demano seguir-me la veta ni comprendre’m si no vols.
No et demanoferanar la llengua que ja la faiganarjo.

Et dic tan sols que sé que ho vols. T’agrada i ho noto.
Ara estem sols, així que prou manies i pors.

Deixa’t endur i balla,
saps que et sobren raons.
Tu sent la música i balla,
que abans t’hevistmoure els talons.

No m’agrada la gent estreta que no dóna explicacions;
només vull que t’obris d’orelles, que se’t clavi fins al fons.

N’he conegut molts com tu. Us agrada, ho noto.
Belluga el cul, no dissimulis més pels racons.

Deixa’tendur i balla,
saps que et sobren raons.
Tu sent la música i balla,
que abans t’he vist moure els talons.

Silenci
Lletra i música: J. Masdéu

Sé que no tornaràs, que he de viure sense tu.
Pel camí del fracàs t’he buscat per mil racons.
El temps al teu costat, un regal que t’has endut,
deixant-me plenes les mans de misèries i de pors.

Ets tan delicat
que et trenques just en pronunciar el teu nom.
Sense haver-te maltractat
te’m vas trencar i, dels teus bocins, n’hauré de fer valor…
… encara no sé com.

T’odio.
Tot i amb els anys, sento guardar-te rencor;
però em miro i has tret de mi el pitjor.
Nits vestides de blanc amb orquestra i sense son,
però tu em deixes penjat enmig del ball de bastons.
El meu cap no és capaç, no recorda ja el teu so.
Fa massatemps que vas marxar. Jo et porto clavat al cor.

Qui sap si el meucap
ha fet dissabte per llevar el teu dol
I al teu lloc hi ha posat
sorolls, batecs, remors, xiulets que ell mateix s’ha inventat
per no sentir-se tan sol.

T’odio.
Tot i amb els anys, sento guardar-te rencor;
però em miro i em veig com caic…
em miro i veig com caic…

Ara
Lletra i música: J. Masdéu

Ara que el món torna a estar per pintar,
ara que no hi pinto res si te’n vas,

ara que hem desfet lligams,
ara que el sofà s’ha fet tan gran,

ara que la por viu sota casa,
ara que la casa em cau damunt,
ara que tot fa l’olor del teu perfum;

ara que visc sense veure allà on vaig,
ara aquest pis sense tu és un despatx;

ara que som la meitat
del que temps enrere havíem estat.

ara que és tardor cada setmana,
ara que el pitjor és haver fet tard,
ara que no està sola la soledat;

ara que no passen mai els dies,
ara que les nits passen en blanc,
ara cal deixar que el temps vagi passant.

Ara que és tardor cada setmana,
ara que ja et trobo a faltar tant,
ara que encara te n’estàs anant…

Puc ser jo
Lletra i música: J. Masdéu

Els ulls delaten que et fa figa el cor,
que ets al fons, que no pots.
Que algú ha obert la ferida un altre cop,
que el dolor va calant més fons poc a poc.

Que t’hanpansit la il·lusió.
Però no has de tenir cap por
que jo sóc aquí, i si ho vols…

Puc passar les nits en vetlla si no dorms.
Puc provar d’espantar tots els teus malsons.
Dir unes quantes bestieses si amb això rius de nou,
i si no, puc cantar-te a cau d’orella una cançó.

Semprepacient a l’ ombra del teucor
t’he esperat sense cap condició.
I avui que ens necessitem tots dos,
saps molt bé que aquí em tens,
que no em moc, com sempre sóc a prop.

Si no et queda cap racó
d’esperança, puc ser jo
qui et tregui d’aquí, i si ho vols…

Puc passar les nits en vetlla si no dorms.
Puc provar d’espantar tots els teus malsons.
Dir unes quantes bestieses si amb això rius de nou,
i si no, puc cantar-te a cau d’orella una cançó.

El que tinc
Lletra i música: J. Masdéu

Tinc l’escalfor d’un dia de maig,
tinc flors que fan estiu.
Tinc la tardor desada al calaix
i el cor robat quan em somrius.

Tinc tant per fer i que mai no faig,
tinc la drecera del teu niu
i un lloc on poder caure viu.

Tinc el present que em crema a les mans,
tincveu i vot i un full en blanc.
Tincmolta gent iuns quants amics
iprocessons que em van per dins.

Tinc un passat i tinc memòria per matar l’oblit.
Crec que avui tinc la sort de saber el que tinc.

Tinc tantes coses…
quanemregirono tinc ni cinc.
Tinctemps de sobres mentre respiro per no morir-me.
…això és el que tinc.

Tinc dia i nit, tinc sol i estels,
els peus a terra, el crit al cel.
Tinc mil neguits i el cor posat
ben a l’esquerra i a tu al cap.

Tinc, sobretot, unes arrels per creure en mi, tinc plans.
Tinc corda per poder seguir pedalant.

Tinc tantes coses…
quan em regiro no tinc ni cinc.
Tinc temps de sobres mentre respiro per no morir-me.
…això és el que tinc.

Junts
Lletra i música: J. Masdéu

Fredes mirades
esquivant-se a contracor,
amb poca traça, amb dolor.

Poques paraules
estalviant a cada mot
qualsevol rastre d’amor.

Junts però tan distants…
Com de costum, no es trobaran
dins els seus ulls. Són dos estranys.

Quan se n’adonen,
les converses es fan fum
fent que s’escolten. S’han perdut.

No sempre es mostra
més proper qui està menys lluny.
Compartint sostre,
avui de sobte han oblidat allò que els fa estar junts

Però tan distants…
Com de costum, no es trobaran
dinselsseusulls. Són dos estranys.